La Vanguardia del 17/06/11, pagina 21
Recullo les declaracions d'e-noticies, arran d'una entrevista a RAC1 a Arcadi Oliveres, la insinuació és molt clara: "Pot ser que una part d'aquesta violència hagi estat originada per agents policials vestits de paisà, perquè sé que en ocasions anteriors s'havia produït"
La mateixa idea corre per la xarxa i de sobte un moviment que diu ser assembleari parla per boca d'improvisats representants i assegura que la violència és dels altres, d'uns que passaven per allà, i que ells són pura pau i amor. Aleshores, els milers de congregats sota l'explícit lema de boicotejar als parlamentaris, només volien abraçar-los? Les imatges d'extrema violència dels joves, són pur photoshop? Intentar el boicot a un Parlament que han votat milions de persones, és un gest d'amor? I la responsabilitat d'encendre els ànims contra els representants públics, recau en agents infiltrats dels Mossos? La tirallonga de preguntes podria continuar fins al deliri, no endebades algunes són molt relliscoses. Per exemple, com és possible que un dels convocants contra el Parlament fos la Federació d'Associacions de Veïns? Han fet una assemblea entre els ciutadans de Barcelona?, És lícit que una entitat pública animi a boicotejar un Parlament?, Utilitzem el nom dels veïns per fer baixa política?
Preguntes ... Preguntes que tenen a veure amb l'enorme frivolitat amb que determinada progressia ha confrontat algunes qüestions fonamentals. Per exemple, el respecte a l’autoritat, a la policia. A Catalunya s'ha considerat normal, progre i divertit menysprear als diputats, ridiculitzar als líders polítics i, sens dubte, demonitzar els Mossos com si no fos un cos democràtic, sinó l‘última herència dels grisos d'abans.
La delirant versió de Oliveres respon a aquests vells fantasmes que se senten tan còmodes en l'assemblea permanent com incòmodes en l'ordre establert. Els violents de l'altre dia són fills d'aquesta cultura del gratis total, el mínim esforç i, sens dubte, el menyspreu a tota idea d'autoritat. Surten al carrer, munten les seves tendes de campanya i tot l'univers mediàtic els converteix en protagonistes de la vida política del país.
Poc importa que tres milions de persones haguessin votat pocs mesos abans. I quan s'aixeca una porra, després d'hores d'intentar negociar el treure objectes de risc, s'activa l'efecte Pavlov adolescent i es criminalitza la policia. Gens sorprenent si en aquest país el principal enemic de la policia ha estat el seu mateixi conseller. Al final passa el que passa i fem cara de sorpresa. Però és la sorpresa del culpable. Perquè som nosaltres qui hem alimentat el menyspreu a l'autoritat. I per això el que diu Oliveres no és nou, encara que sigui al•lucinant. Respon al de sempre, una vella progressia amb síndrome de Peter Pan que enyora els temps en què contra Franco vivia millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada