La visibilitat eclesial

La visibilitat eclesial. “Ecclesia semper renovanda”

La solemnitat de Pentecosta, que marca l’inici visible de l’Església de Crist, és una ocasió. Hi ha coses que podrien suposar un avanç de l’Església visible en la direcció del Regne de Déu, segons el criteri «l’Església sempre s’ha de renovellar: “Ecclesia semper renovanda”. Són coses possibles que es podrien començar a fer. En faré una llista breu i senzilla. És una actitud que podria respondre al criteri següent: si una cosa et sembla criticable en l’Església, en comptes de recobrir-la amb una paraula crítica, compensa-la amb una obra que doni gruix a la justícia i a la caritat eclesial: així faràs quelcom apreciat tant pels crítics, com pels que no ho són. És millor apuntar-se a aquests camins que ja es poden recórrer que no pas tenir unes reivindicacions in pectore, el no-compliment de les quals causa frustració i allunyament progressiu del món religiós en els subjectes que les alimenten. I ara la llista breu:

a) Dedicació preferent dels preveres i dels laics per fer de cada comunitat un àmbit de lloança a Déu, on la preparació de l’homilia dominical sigui una tasca preferent durant la setmana.

b) Dedicació preferent de preveres, diaques, religiosos/es i laics per fer de cada comunitat un centre expansiu d’ajuda als pobres i malalts del l’entorn i dels llocs més necessitats d’aliments, aigua potable, escoles, sanitat i habitatge digne (opció preferencial pels pobres).

c) Avui cal afegir que són pobres indefensos els concebuts encara no nascuts. Cal promoure aquells àmbits i obres acollidores que afavoreixin la disminució dels avortaments, perquè hom ha d’ajudar realment les dones a evitar-los. Altres punts queden per al següent escrit.

Josep M. Rovira Belloso