Les Esglésies a la Unió Europea

Text íntegra del nostre Bisbe. El posat en groc no té altre finalitat que remarcar el llenguatge que utilitza, que és obert, clar i gens exclusivista

El darrer darrer 1 de desembre entrà en vigor el Tractat de Lisboa. A més de la reforma de les institucions de la Unió Europea, el Tractat introdueix en el Dret primari del nostre continent un article de considerable importància per a les Esglésies i per a la societat. És l’article 17, que reconeix la identitat i la contribució específica de les Esglésies i estableix amb elles, sobre aquesta base, un diàleg «obert, transparent i regular».

En virtut d’aquest article, les Esglésies i les comunitats religioses podran reforçar el diàleg amb les instàncies de la Unió Europea, és a dir, amb la Comissió, el Consell i el Parlament europeus, i contribuir més eficaçment a la reflexió sobre les grans decisions relatives al bé comú en els països de la Unió. No es pot oblidar que un percentatge elevadíssim de la població de la Unió Europea és batejada.

En aquests darrers anys, ja s’havia produït un diàleg de facto entre les institucions europees i la Comissió Episcopats de la Unió Europea (COMECE) i els seus socis ecumènics de la Conferència d’Esglésies Europees (KEK). Gràcies a aquest diàleg, la confiança ha anat creixent amb els anys. Pròximament, aquests dos grups religiosos presentaran algunes propostes concretes a la Comissió, al Parlament i al Consell Europeus per tal d’institucionalitzar aquest diàleg en una pràctica regular.

Avui, a les portes d’un nou decenni, els reptes que preocupen la Unió Europea i les Esglésies i grups religiosos són bàsicament els mateixos: la promoció de la dignitat de cada ésser humà, la solidaritat amb els més dèbils de la nostra societat, una economia que estigui al servei de la persona, la solidaritat intergeneracional i amb els països en vies de desenvolupament, el canvi climàtic i la cura de la creació, l’acollida dels immigrants i el diàleg intercultural

Res no han de témer les instàncies polítiques d’aquest diàleg que de cap manera vol ser una forma encoberta de confessionalitat estatal. La respectiva autonomia de les instàncies religioses i de les polítiques ha de permetre dur endavant aquest diàleg amb una consciència clara del lloc que cada instància ha d’ocupar i amb un respecte escrupolós d’aquesta autonomia. Però és indubtable que en les grans qüestions que tenen un fort calat ètic és desitjable que pugui existir un debat social ampli, en el qual les tradicions religioses puguin aportar la seva paraula.

En una ponència que vaig tenir oportunitat de presentar a la Convenció de Cristians per Europa vaig proposar quatre principis informadors de les relacions entre les Esglésies, els grups religiosos i les instàncies polítiques: el principi de la llibertat religiosa, la recíproca independència i autonomia, la dimensió pública de les Esglésies i les religions, la mútua cooperació i el principi instrumental del diàleg. Podem felicitar-nos per aquesta decisió que obre el camí a l’aportació de les confessions religioses al bé comú de les societats on són arrelades i marca una desitjable frontera que distingeix la sana laïcitat estatal d’un laïcisme que nega o limita l’aportació dels grups religiosos als debats públics d’especial transcendència ètica.

† Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

Full dominical d'avui; Agenda
Conferències quaresmals organitzades pel CIC.

Dia 1 març:
«La coherència de Jesús » pel P. Màxim Muñoz
dia 4
«La coherència en la vida professional i en les organitzacions », per Begoña Román
dia 8:
«La coherència cristiana en els mitjans de comunicació» per Mn. Francesc Romeu;
dia 11
«Un testimoni dels sants. Coherència exemplar», per Francesc Torralba.
Totes a les 20.30 h (Via Augusta 205).

Conferències quaresmals a la Concepció (Aragó 299).

Dia 28 febrer (Avui)
«El prevere, amic de Crist i pastor del poble», per Mons. Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona.
Dia 7 març
«¿Por qué creo?», per Vittorio Messori, periodista i escriptor italià.
Dia 21 de Febrer Ja feta i anunciada en el full de la setmana passada
«Reavivar el sentido de la liturgia», per A. Cañizares, cardenal i ex bisbe de Toledo, prefecte de la Congregació del Culte Diví

Si mirem els temes d’aquestes dos conferències veiem que tenen una visió diferent del que són aquestes conferències i que van dirigides a un públic diferent.

Els del CIC: Tot volta sobre la COHERÈNCIA
A la Concepció: Temes més aviat de consum intern i clericals

Afortunadament, l’església de Barcelona NO ÉS MONOLÍTICA ni té un discurs únic

Aquest contrapunt lliga amb l'article de la Bisbe alemanya: El cristianisme NO és Uniforme