A una casa nova

Alçant aquestes parets heu pres entre sos caires

lo que era abans de tots: l'espai, l'ambient, la llum:

mai més lliure un aucell travessarà aquests aires

ni una llar errabonda hi aixecarà el seu fum.

Ja és teu, amo, això. Sia! I per mots anys l'esposa

hi regne coronada del riure d'un infant,

i es tanqui aquesta porta deixant la pau inclosa,

i s'obri com uns braços als tristos que hi vindran.

I vosaltres, fillada, teniu ja un niu ben vostre.

Si aneu pel món un dia, sabreu lo que això val:

recordareu el batre la pluja en aquest sostre

i com és dolça l'ombra del porxo paternal