Les roses franques

He vist unes roses d'un vermell pujat,

d'un vermell negrós, d'un vermell morat.

Penjaven gronxant-se del mur d'un jardí;

ningú les pot heure, no es poden colir;

són les roses lliures de la servitud,

són les roses franques, no paguen tribut.

Ni de baix s'abasten, ni de dalt estant:

el gipó o el gerro, no se'n gaudiran.

Brillâ al sol veuran-les des de lluny la gent,

donaran la flaire al bon grat del vent;

mes cap mà atrevida les apomarà

ni alenada humana les mustigarà.

No, com les flors altres, són de qui les vol:

són lliures, són pures, són del vent i el sol.

Passaran la vida  gronxant-se i rient

I abrusades se les emportarà el vent.