Llibertat religiosa en un Estat laic

Xerrada a la Llar

VI Congrés convocat per Cristianisme Segle XXI sobre la

“Llibertat religiosa en un Estat laic”

Què va ser aquest Congrés?
A més de plantejar-nos el tema, va ser acte de pregària que va durar dos dies

En ½ hora és impossible fer un resum del que es va tractar, però conèixer unes quantes coses del que es va dir, creiem que és positiu.

Per què hem escollit aquest tema, que sembla poc interessant i avorrit?

És un tema viu i que està sobre la taula, però que ens costa parlar-ne per por que surtin coses que no “toquen”. Però si els ponents són de qualitat, val la pena intentar veure què diuen

En quin marc es va moure el Congrés?
En dos punts de la “Declaració sobre la llibertat religiosa” del Concili (7.12.1965), que va reconèixer

1.-) "El dret de la persona i de les comunitats a la llibertat social i civil en matèria religiosa”, un dret del qual cap ciutadà n’ha de quedar exclòs, tant si és creient com si no ho és

2.-) Aquest dret s’havia de convertir en un veritable dret civil tutelat per l’Estat (núm. 2), en benefici de la totalitat dels ciutadans, els quals l’han d’exercir dins els límits reclamats per l’ordre públic i per la convivència pacífica, ordenada i justa entre ells (núm 2 i 7)

Les Ponències

A.-) Cultura i Religió. Esglésies i estat Laic  

Ramon Maria Nogués, escolapi, biòleg i professor de UAB 

Una dels comportaments més importants en la majoria dels humans és la preocupació per la transcendència (Déu, Vida Futura, etc)

Tradicionalment les cultures la gestionen en formes i ritus més o menys religiosos, que es barregen i formen un únic bloc. La modernitat separa la ciència, filosofia, estètica, religió etc., i trenca el bloc únic.

Això fa que les religions van deixant de ser el centre de tota la vida social i política en què es troben, i tenen la possibilitat de millorar les seves visions de la transcendència sense lligams polítics i explicar les seves exigències ètiques que creuen s’ajusten més als seus principis

Amb aquests preàmbuls, fa una proposta per un nou model de relacions entre les cultures i les religions i les seves institucions

La societat civil s’ha d’ocupar de garantir l’exercici de la llibertat, mentre que les religions han d’oferir les seves propostes específiques que responguin a les necessitats dels individus i les arrels dels seus orígens.

En la taula rodona d’aquesta ponència hi van intervenir representats de diverses creences que avui conviuen amb la catòlica

a,) Maika González jueva i analista
b.) Nathali Reverdin. Pastora de l’Església Evangèlica
c.) Antoni Brualla. Diaca de l’Església Ortodoxa.
d.) Francisco Fernández Bueu. Catedràtic de la PF que va tractar sobre l’agnosticisme i l’ateisme
e-) Josep Mª  Benitez. Degà de facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma
f.) El representant dels musulmans No es va presentar

B.-) Procés històric a Occident

Jaume Botey i Vallès, professor d’història de la cultura de UAB

Va dir moltes més coses, però remarcaré el que en vaig treure com a més interessant:

"Les lluites entre El poder de l’Estat i el poder religiós o papal” 

1.-) Imperi Romà i Constantí

2.-) Els cismes del primer mil•lenari: Orient i Reforma

3.-) La Revolució Francesa

4.-) La Globalització

Fins a l'arribada de la globalització, veiem aquest lluita de poder entre els diversos estats contra l’església catòlica. No hi havia gran cosa més

La victòria va ser alterna, segons la mà que tenia el poder real.

A.) L'Emperador Enric IV, excomunicat per Gregori VII per les lluites de les investidures que l’havien portat a refugiar-se a Canosa, on hi va anar a demanar-li perdó
B.) Enric IV de França, en els seus dubtes entre catòlics i protestants que el portaven a perdre el tron, cosa que va evitat gràcies als catòlics, va dir la famosa frase “Paris bé val una missa”. Avui pasa igual amb “La Moncloa bé val assistir a una pregària (Laica)”
C.).Enric VIII d'Anglaterra crea l’església anglicana (No necessita al Papa)
D.) El papa Pius IX perd els estats pontificis a mans d’en Victor Manuel II de Savoia

Amb la globalització les coses han canviat. En els estats han de conviure moltes religions. S’incorporen nous actors religiosos i ens obliga a tots a buscar solucions acceptables per tots i a donar-hi solucions.

C.-) L’ideal de la pluralitat religiosa en un estat laic

Begonya Roman, professora de filosofia de UB

Aquesta ponència és la que va cridar més l’atenció i per això li dediquem més espai

La Begonya va començar fent un crit per recuperar la utopia creant un món compartit entre tots els que hi habitem, on hi tinguem unes normes de convivència i compromís acceptades per tots

Les religions han de fer una oferta de vida bona, plena i feliç, però que tinguin en compte que la llibertat de consciència és un bé fonamental que permet escollir la fe que més li convenci, amb total respecta als altres

L’encontre en la pluralitat religiosa permet el diàleg i uneix esforços en la recerca de solucions als problemes comuns, encara que ens pugui portar a una competència religiosa, cosa que no serà dolenta

Al nostre país el catolicisme ha perdut credibilitat, entre d’altres coses, perquè fins avui no ha tingut de retre comptes ni ha tingut de “competir”. Hi ha lloc per a moltes religions, mentre entre elles respectin els mínims cívics a dintre i a fora.

L’Estat laic ha de ser el garant de la vida justa, però no defensant un determinat model, sinó tenint en compte el dret fonamental a la llibertat de consciència, del qual deriva el dret a la llibertat de culte. En cada persona, s’uneixen l’home com a individu i el ciutadà com a ésser socials que no són compartiments estancs.

En les religions es donen també dimensions privades i dimensions públiques. Vegem-ne alguns exemples.

1.-) Sanitat: Si volem una atenció socio-sanitària de qualitat, caldrà formar els professionals en el fet religiós i en la seva pluralitat, a fi que, més enllà de bona tècnica, tinguem una sanitat al servei de l'humanisme integral.

2.-) Educació: L’educació no deixa de ressentir-se quan la laïcitat esdevé laïcisme i quan, malentenent la neutralitat cosmovisiva de l’Estat laic, NO s’educa íntegrament la persona. No és pot educar només amb els mínims cívics. Educar en una tolerància activa vol dir que les religions entrin a totes les escoles, amb la classe d’educació en cultura religiosa. L’objectiu d’aquesta assignatura no és convertir ningú, sinó formar a un alumne, perquè sàpiga entendre i respectar els ritus, símbols, costums, creences del company que té al costat. Si no ho permetem, no es pot educar bé per a la ciutadania. És clar que això obliga al professor/a buscar testimonis de les religions i li dóna feina, però, al meu parer, li dóna també legitimitat per què promou una tolerància basada en el coneixement i desperta el desig de conèixer el fenomen ric i profund que són les religions, sense fer adoctrinament.

3.-) Lleis: És l'ètica cívica la que ha de donar el vist i plau a les ètiques personals i religioses, que són plurals. En aquest sentit, és perfectament lògic i coherent, que una persona en la seva ètica religiosa de màxims sigui, posem per cas, contrària a l’eutanàsia, i no la vulgui per a ell, però, a l’hora de pensar en una regulació jurídica en l’espai públic, entengui, des de l’ètica cívica, que l’única llei que permet la convivència de les dues opcions és la llei que despenalitza l’eutanàsia. (Aquesta idea ja la manifesta Sant Tomàs d’Aquino)

Pel que anem veien, l’ideal és un Estat que garanteix la laïcitat i que no sucumbeix al laïcisme. En aquest ideal, les religions son tractades com interlocutores vàlides en el diàleg social i polític. És aquesta qüestió de justícia i de prendre’s seriosament el dret a la llibertat de culte. L’Estat, quan NO desterra les religions a l’àmbit de la intimitat i quan reconeix la seva dimensió pública, garanteix la recerca de la vida bona i prepara per la convivència en la que NO tenen cabuda ni els dogmatismes, ni els fanatismes de cap color, ni la superficialitat d’abordatges simplistes sobre el sentit de la vida.

Cal procedir des de la inclusió, deixant a les religions un espai digne en l’àmbit públic, dialogant amb elles sobre la base d’un previ diàleg intrareligiós real i no només de les seves jerarquies. Així tots hi surten guanyant..Els Estats laics hi guanyen, perquè regeneren la democràcia, en fomentar l’harmonia social i aprofiten tot l’impuls de les religions en la forja d’un món millor. També hi guanyen les religions, ja que des del diàleg interreligiós, d’una part es veuen obligades a replantejar-se els seus continguts i les seves senyes d’identitat i fer un esforç important per a sacsejar algunes creences fortament arrelades i traduir-les en idees més airejades, per altre unir esforços per a l’eficiència en el combat contra allò que és indesitjable i que ningú vol (injustícia, pobresa, malbaratament dels recursos naturals, etc) i que sols no ho podrà fer ningú.

Aquesta és la utopia que la Begonya creu és possible fer realitat

I per acabar, una frase de l’Evangeli: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida” de la que no podem oblidar cap dels tres mots.

1. Quan en nom de la veritat s’entorpeix el camí i la vida, malament.
2. Quan en nom del camí es deixa de banda la veritat i la vida, malament.
3. Quan en nom de la vida s’abandona el camí i la veritat, també malament.

• Si volem el camí, és per què recerquem la veritat, que és diàleg, buscant la raó que flueix a traves de tots, sense que sigui monopoli de ningú
• La veritat la volem com a condició de la vida.
• Cal un NO al monòleg i al monopoli de la veritat.
• Quan en un entorn plural tothom pensa el mateix, és que algú no pensa.

D.-) Tasques del present

Juan Martin Velasco, professor emèrit de la Universitat Pontifícia de Salamanca

Cal reconèixer que viure la fe en una societat cultural i religiosament plural, dins un Estat laic, no és fàcil.

Malgrat tot, es tracta d’acostar-nos a la vida quotidiana i d’assabentar-nos dels problemes reals als quals haurem de donar resposta i de les resistències que la societat planteja. Va citar els següents punts

1.-) El paper de l’Estat en tant que única garantia del bé comú
2.-) Els aspectes jurídics, per exemple, que caldrà prendre en consideració en la configuració dels drets de les diverses confessions, en concret a disposar de llocs de culte.
3 La presència publica de les religions en els serveis com ensenyament, salut o serveis socials, i també en les opinions manifestades per les diferents creences.
4.-) La pluralitat i el respecte de les diferents confessions entre elles,

Aquests temes que van ser objecte d’una taula rodona composta per:

1) Gonzáles Faus: La crisi de la religió. Jesuïta i teòleg
2) Verde Aldea (Gasc): L’Estat i el Concordat. Advocat, polític i ex diputat del Parlament de Catalunya i Europa
3) Santiago J. Castella. El Dret. Doctor en Dret Internacional Públic
4) Miquel Martí: L’Ensenyament en el marc d’un estat laic. Coordinador d’Escoles Associades de Catalunya a la UNESCO
5) Jordi Porta: La situació a Catalunya. President d’Omnium Cultural

El nostre petit Resum

A.) Llibertat de Consciència
B.) Lliberta de Culte
C.) Diàleg entre Estat i religions que vol dir ganes d'arribar a acords
D.) La convivència està per sobre les creences
E.) Respecte per tothom

El text íntegre de les conclusions aprovades en el Congrés el trobareu a

http://llarbona.blogspot.com/2010/01/vi-congres-de-cristianisme-segle-xxi.html

Notes.
La ponència “C” ens la van presentar de forma conjunta la Marta i en Llucià i la resta en Joan En acabar es va produir un diàleg amb els assistents molt enriquidor.Es van demanar aclariments sobre

Estal laïc i Estat aconfessional

Laïcitat i Laïcisme