Aquests dies, l'Església ha estat notícia?

Article d'Eusebi Val. La Vanguardia del dia 20 se setembre de 2013

El papa Francesc, que porta poc més de sis mesos a la cadira de Pere, està intensificant i donant cada vegada més calat a seu missatge  d'un catolicisme obert i renovat , però alhora fidel a les arrels de l'Evangeli.
 

Ahir va tenir un ressò mundial  una entrevista de més de sis hores concedida a la revista jesuïta italiana La Civiltà Cattolica- i editada simultàniament per 16 publicacions més de la Companyia de Jesús a tot el planeta, entre elles l'espanyola Raó i Fe-, en la qual el Papa va advocar per una Església acollidora i misericordiosa , que curi ferides i on càpiga tothom, també els homosexuals, els divorciats i les dones que han avortat . 

Jorge Mario Bergoglio va repetir idees ja exposades en homilies discursos i declaracions als mitjans de comunicació. Però en l'entrevista introduir rics matisos, va ampliar el seu pensament i va tornar a demostrar gran franquesa , un estilo molt directe i capacitat d'autocrítica

El Papa va reiterar les afirmacions fetes en el vol de tornada de Rio de Janeiro a propòsit dels gais: "Vaig dir que si una persona homosexual té bona voluntat i busca a Déu, jo no sóc qui per jutjar-la". Francesc ha afegit que "l'Església té dret a expressar les seves pròpies opinions, al servei de les persones, però Déu en la Creació ens ha fet lliures". I en aquest punt va introduir una reflexió fonamental que pot fer parlar molt: "No és possible una ingerència espiritual en la vida personal ". Per Francesc, "cal tenir sempre en compte la persona". "En aquesta vida Déu acompanya les persones i és el nostre deure acompanyar-les a partir de la seva condició -va insistir-. Cal acompanyar amb misericòrdia".

La seva visió de l'Església es sintetitza molt bé en aquesta frase: "El confessionari no és una sala de tortura , sinó aquell lloc de misericòrdia en què el Senyor ens empeny a fer el millor que puguem". I llavors va introduir el tema del divorci i de l'avortament, amb exemples concrets i mostrant molta comprensió perquè els que es van penedir puguin reprendre la seva vida cristiana." No podem continuar insistint només en qüestions referents a l'avortament, al matrimoni homosexual o l'ús d'anticonceptius -va afirmar-. És impossible. Jo he parlat molt d'aquestes qüestions i he rebut retrets per això". Segons el Papa, si es parla d'aquests assumptes "cal fer-ho en un context". Va recordar que ell és fill de l'Església i que, per tant, no s'aparta de la línia tradicional", però no cal estar parlant d'aquestes coses sense parar".

Llargs fragments de la xerrada del Papa amb el director de La Civiltà Cattolica, Antonio Spadaro, van versar sobre la identitat jesuítica, el valor espiritual del seu origen i les conseqüències que té per governar l'Església. Quan Spadaro li pregunta al Papa qui és, que es defineixi, Bergoglio contesta: "Jo sóc un pecador. Aquesta és la definició més exacta".

El Sant Pare va indicar que, per a ell, el punt més important i útil de l'espiritualitat ignasiana és el discerniment. I aplicar-lo significa prendre temps per a l'anàlisi, també per a les reformes que necessita l'Església. "Es necessita temps per posar les bases d'un canvi veritable i eficaç", va subratllar.

Sobre el seu estil de govern, el Papa va reconèixer que, de jove, com a responsable jesuïta a Argentina, va cometre errors per la seva tendència impulsiva a prendre decisions, un defecte que ha anat corregint. "La meva manera autoritària i ràpida de prendre decisions m'ha m`ha fet tenir problemes seriosos y a ser acusat d'ultraconservador", va afirmar, i, amb ironia, va afegir: "No hauré estat certament com la beata Imelda, però mai he estat de dretes". Francesc va posar molt d'èmfasi en la seva voluntat d'una direcció col·legiada per a l'Església. Va esmentar la comissió de vuit cardenals de tot el món que han d'ajudar en les reformes a la cúria i va expressar el desig que aquest assessorament sigui real i no només formalitat

 
Preguntat sobre el paper de la dona, el Papa, com ja havia fet en el vol de tornada del Brasil, va recalcar la necessitat “d’ampliar els espais per a una presència femenina més incisiva a l'Església". No va abordar la reclamació del sacerdoci femení, que va considerar qüestió tancada quan va parlar als periodistes a l'avió, però sí que va manifestar amb força que "en els llocs on es prenen les decisions importants es necessari el geni femení" i que s'ha de treballar més per elaborar "una teologia profunda de la dona".

Molt reveladores sobre el tarannà del Papa argentí van ser les seves advertències davant d'un excés de tradicionalisme. Segons Francesc, "un cristià restauracionista, legalista, que ho vol tot clar i segur, no trobarà res". Pel Sant Pare, la tradició i la memòria del passat són útils si ens ajuden a "obrir espais nous a Déu". Aquell que avui busqués sempre solucions disciplinàries, el que tendeixi a la seguretat doctrinal de manera exagerada, el que busca obstinadament recuperar el passat perdut, posseeix una visió estàtica i involutiva", vaa reblat el Papa, com un avís de sectors com els lefebvrians.

De l'entrevista emergeix un Jorge Mario Bergoglio molt sensible a la cultura, un home llegit, amant de l'òpera, de la música i del cinema. Es declara un incondicional de Dostoievski i de Hölderlin. Cita el Quixot. Expressa la seva admiració per Caravaggio i Chagall, per Mozart i per Fellini.

"La Strada, de Fellini, és potser la pel·lícula que més m'ha agradat", va comentar el Papa, i va recordar que hi ha una referència implícita a Sant Francesc d' Assís. Els pares de Bergoglio el portaven molt al cinema i per això va veure totes les pel·lícules d'Anna Magnani.

Sempre espontani, Francesc no va tenir objecció a admetre que és “un indisciplinat nat, nat" , i sobre la seva manera de pregar, va confessar: "El que veritablement prefereixo és l'Adoració vespertina, fins i tot quan em distrec pensant en altres coses o arribo a dormir-me resant"